Engrassant la màquina

Avui tornava a competir després de la greu lesió de l'any passat, i les sensacions han estat molt bones! La Mitja Marató del Prat es presentava com un entrenament previ a la Marató de Barcelona, buscant de baixar el "temps mig" que seguiré a la marató i tornar a gaudir del que més m'agrada, córrer.

La companyia era el millor que tenia, ni entrenaments ni res d'això, sinó la força que transmeten els que més t'estimen és el que et dona ànims de seguir encara més fort. Acompanyat dels meu pares i de la meva parella, res podia sortir malament, i si sortia malament doncs sempre quedarien els seus ànims per fer-me aixecar. Sense oblidar els companys, en Pedro i en Javi, amb qui feia la mitja marató, son un suport fort, comparteixes sensacions, emocions i patiments.

La sortida amb en Pedro ha sigut com esperàvem, mentre que en Javi ha tirat fort acabant entre els 5 primers (quin mestre!); seguint un ritme una mica inferior a 4' hem anat fent els primers quilòmetres fins arribar al 10. La temperatura era perfecte, únicament una mica de vent feien apretar més els dents, però les condicions eren immillorables. La idea era fer un canvi de ritme al quilòmetre 10 i baixar a 4:16', però això ho veuríem depenent com ens trobéssim. Com que podia seguir el ritme inicial, he arribat al quilòmetre 16 amb el temps just per fer 1:24:00, però he volgut apretar fins al final, fent un parcial en els últims 5 km de 3:50'/km.

Ara només queden dues setmanes per encarar un objectiu de la temporada, i estic plenament convençut que amb en Pedro ho donarem tot per fer la marca pactada. En Pedro és molt gran!!

Quan perds alguna cosa te'n adones del que has perdut, i fins que no ho perds no ho valores. Quan tenia la lesió veia a tothom caminar bé i disfrutar dels dies, mentre jo no podia caminar. Ara ho penso i veig la sort que tinc, així que l'únic que espero és poder seguir amb salut i disfrutant amb els meus del que més m'agrada, fer esport!


Gràcies a tu tot és molt més senzill.


*Seguim entrenant*