Perquè qui vol lluitar per alguna ha de insistir fins al final per aconseguir-ho, no cal deixar de viure per aconseguir l'objectiu, únicament la constància i el saber fer són els ingredients per alimentar l'obsessió de superar l'objectiu inicial.
Abans de començar, a les 5 del matí, la pell del triatleta punxa com un erissó, conseqüència dels nervis previs per començar la lluita personal per arribar a la meta. Desde llavors, no importen les hores d'entrenament ni l'esforç durant tan de temps, únicament estàs tu i la terra, tu i el mar, tot davant teu i tu davant de tot!
No guanya qui arriba primer, ni perd qui arriba últim.. Tots guanyem! Això no és una cursa per aviam qui arriba primer, només és una cursa per aviam si arribes a aconseguir allò que et persegueix durant tants mesos. De veritat, l'esforç al final és el que importa, i no mereix la pena defallir, sempre hi ha una mica més a donar i ha superar-se. Quan pensis que no pots més, quan vegis que el teu cap et diu prou, no paris, no paris mai, perquè serà allà on vencis el cansanci i la por a defallir. No caure és la solució, mentalitzat i després actua! Quan vegis que les cames no responen, que volen seure a terra o simplement t'estan demanant penitència, dona'ls-hi vida, pensa en tots els moments que has estat patint durant tan de temps i pateix ara, i serà demà quan pensis en la lluita i en que si haguessis caigut no hagués servit de res tot l'esforç de tan de temps.
Al final, com va dir un mestre, tot acava en un instant, al final dels nostres dies sempre hi ha un instant que ens omple de joia, i és aquest el que vui compartir amb vosaltres: En l'entrenament, quan més pateixo és quan més aprenc de mi mateix, quan més conec al meu cos, i és aquí on em de créixer per fer del patiment una manera de viure. I és el dia del triatló quan hi penso, i quan m'enforteixo al pensar que no mereix la pena caure si el caure se m'ha passat pel cap tants cops als entrenament i mai he caigut, per això, cal constància i ser fort mentalment. Tu manes al cos, i tu saps que pots sempre! Tot acabarà quan caiguis, i mentrestant segueix corren i disfrutan de l'esforç de cada petjada!!! La recompensa serà impagable.
*Seguint entrenant*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada