dissabte, 29 de desembre de 2012

No en queden masses!

Us poso en situació: Navarra (Burlada), 2 de desembre i la prova és un cros. Es disputen la victoria Iván Fernández Anaya i un atleta kenyà (Abel Mutai).

L’atleta kenyà, Abel Mutai, medalla d’or dels 3.000 obstacles de fa quatre mesos a Londres, estava a punt de guanyar la prova quan, a l’entrar a una pista on hi havia la meta es va creure que ja havia arribat, va afluixar totalment el pas i, relaxat, va començar a saludar al públic pensant-se vencedor. El que li venia al darrere, Iván Fernández Anaya, en veure que s'equivocava i es parava una desena de metres abans de la pancarta, no va voler aprofitar l'ocasió per accelerar i guanyar. Es va quedar a la seva esquena, i gesticulant per a que l'entengués i gairebé empenyent-lo, va portar al kenyà fins a la meta, deixant-lo passar per davant.

Iván Fernández Anaya va afirmar en acabar la prova: "Encara que m'haguessin dit que guanyant tenia plaça en la selecció espanyola per a l'Europeu, no m’hauria aprofitat. Crec que és millor el que he fet que si hagués guanyat. I això és molt important, perquè avui en dia, tal com estan les coses en tots els ambients, en el futbol, en la societat, en la política, on sembla que tot val, un gest d'honradesa va molt bé ".

No hi ha victoria millor que acabar una prova així, i ser com l'Iván. És una pena que segurament un 80% (tirant curt) s'hagués aprofitat de l'error del kenyà, però de ben segur que no recordaria la victoria com recordarà la "derrota" l'Iván. A vegades és complicat rebutjar una victoria que segurament s'ha imaginat més d'un cop i s'ha entrenat durant tan de temps, però aquí no entra res esportiu, únicament la persona i la seva grandesa.

Simplemente, molt gran!!


Avui entrenament amb en Pedro i en Javi, grans corredors i millors persones!

*Seguim entrenant*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada